Autor: David MorgadesDissabte 9 de juliol, una vegada més, vaig sumar-me a la multitud que tradicionalment es concentra quan hi ha una manifestació per demanar el dret a l'autodeterminació del nostre poble. Vaig cridar i gaudir d'una comunió catalanista formada per un bon grapat de patriotes exultants revestits d'una monumentalitat de bones intencions caminant per una de les artèries de la ciutat comtal. I és que el rovell de l'ou de tot plegat radica en la nostra comunitat i en les veus de les persones que alimenten viva la flama de l'independentisme català dia a dia. Els més descreguts o els unionistes rancis diran que érem quatre gats, que no érem representatius de res, que érem un colla d'extremistes fent el ridícul per Barcelona per fer-nos veure. La veritat però,...